Psicodèlia, una mica més de distorsió, un so més elèctric, dinàmic i desenfadat i unes lletres que parlen de la pèrdua marquen la línia lírica i musical de Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure (2014), quart disc d’estudi d’Els Amics de les Arts. Un àlbum que parteix del pop però que acaba acostant-se amb curiositat al funk, al rock psicodèlic i, fins i tot, al jazz en un ventall sonor que deixa entreveure les ganes de canvi i evolució que esclataran a Un estrany poder (2017).